Gala, la musa de Salvador Dalí

Ielena Ivanovna Diakonova, Gala, com tots la coneixem, va néixer el 1894 a Kazan, capital del Tatarstan (Rússia) i va morir a Portlligat (Girona) el 1982. 

Era una dona molt reservada pel que fa a la seva vida privada, no parlem aquí de la seva faceta més pública al costat de Salvador Dalí. Qui més qui menys sap de l’espectacularitat de la posada en escena del matrimoni Dalí davant dels mitjans de comunicació, sobretot durant la seva estada als Estats Units.

Ara tenim l’oportunitat de saber més coses d’aquesta dona tan enigmàtica gràcies a la publicació del seu Diari inèdit per part de la Fundació d’Estudis Dalinians, un llibre molt recomanable. Considerem de gran interès tant el pròleg a càrrec de Montse Aguer, que ens planteja una nova perspectiva del personatge, com la publicació dels escrits que van trobar i que finalment han sortit a la llum donant-nos una visió més genèrica d’aquesta dona tant intensa. 

De Gala sabem que tenia dos germans més grans, Vadim i Nicolai i una germana més petita, Lidia. Era una bona estudiant i àvida lectora. Durant les vetllades familiars a Moscou, on va passar la seva infantesa, no hi faltaven les tardes en què el pare els llegia relats russos plens de detalls escabrosos que sovint provocaven malsons i desbordaven la imaginació dels petits auditors. 

El pare de Gala va morir quan ella tenia onze anys i posteriorment la seva mare es tornà a casar-se amb un advocat amb qui Gala va tenir molt bona relació.

L’any 1912 va viatjar a Suïssa per ingressar al sanatori Clavadel, per problemes de tuberculosi. Allí va conèixer Paul Éluard amb qui es casà al 1917. El cap d’un any el matrimoni va tenir una filla, Cécile. Aleshores Paul Éluard ja era un poeta conegut i assistia a les trobades amb els capdavanters del moviment surrealista: André Breton, Philippe Soupault i Louis Aragon entre d’altres, acompanyat sovint per Gala.

El 1922 Gala va començar una relació amb el pintor Max Ernst, que es va trencar el 1924; va ser la seva primera incursió en el món de la pintura posant com a model per a diversos retrats. Cal destacar també la seva amistat amb el poeta René Char i sobretot amb René Crevel.

El 1929 Gala va tenir un primer contacte Salvador Dalí, de qui no se separaria fins a la seva mort. Es van conèixer a París, on Dalí rodava “Un Chien Andalou” amb Luis Buñuel.  El poeta i galerista belga Camille Goemans, presentà Paul Éluard a Salvador Dalí; i el pintor convidà a passar l’estiu a Cadaqués al matrimoni Éluard i la seva filla, Luis Buñuel, Goemans i la seva companya, i a René Magritte i la seva muller.

Dalí va escriure a la “Vida Secreta”, “Gala estava destinada a ésser la meva Gradiva (aquest nom prové del títol d'una novel·la de W. Jensen, el personatge principal de la qual és Sigmund Freud; Gradiva n'és l'heroïna i efectua la cura psicològica del protagonista), la qui avança, la meva victòria, la meva esposa". A partir de llavors, Gala restarà sempre més al costat del pintor. A partir del 1929 la seva biografia estarà lligada a la del gran geni.

Per a Dalí, Gala representava l’amor en majúscules, la seva musa, la model per excel·lència de moltes de les seves obres. Li feia de secretària, fins i tot de mànager, també s’especula que era ella qui va escriure alguns capítols de la “Vida Secreta”, és ella també qui l’introdueix en el món del misticisme i l’esoterisme, diuen diverses fonts que li agradava utilitzar el tarot i que ho feia sovint; es per això que el gran geni va dedicar-li també les cartes del Tarot Universal de Dalí, de les quals en parlarem pròximament en un altre article.

Gala una dona atrevida, segura, seductora, enigmàtica, polifacètica, apassionada, intuïtiva, amb molt de caràcter, crítica, amb uns valors propis sovint allunyats dels que imperaven en el seu temps, una dona lliure a qui li agradava gaudir de la vida, escriure, l’art, la moda, … en definitiva la diva d’un gran geni. 

No sabem com hagués estat la vida del gran Dalí sense aquesta  gran dona, però estem segurs que ni de bon tros hagués estat tan activa i intensa. Avui li retem homenatge a Gala, Galuixka, Oliva, Lionette i molts altres noms que el pintor li donava entre ells, Abella: perquè com diu Salvador Dalí “ descobreix i em porta totes les essències que es converteixen en la mel del meu pensament en el rusc atrafegat del meu cervell”.

Font foto 1 Paul Éluard amb Gala: http://revistay.com/cartas-a-gala/

Font foto 2 Max Ernst amb Gala: http://nyti.ms/1FGrBse